Ahir em vaig gitar pensant en tu. De vegades em vénen a la ment imatges teues que ja no sé si són fruit de la meua imaginació o si van existir en realitat. Són totes de quan era menuda, tu debies tindre uns 70 i pico d'anys, i per res se't notaven. Presumia jo d'abuelo a l'escola. Presumia de la que havia sigut la teua feina, perquè no coneixia cap altre xiquet/a que haguera tingut un abuelo terrisaire. Presumia de tindre un abuelo amb un blau als ulls preciós. Presumia jo de tindre un abuelo tan templat.
Ahir pensava en l'últim somriure que em vas dedicar uns dies abans d'anar-te'n. Si he de ser sincera, tanque els ulls i aquest m'acompanya sempre durant els mesos que porte en Portugal.
Jo no vull fills, vull néts.
Fins sempre 'güelo'.
Preciosa reflexión y emocioante recuerdo para tu querido abuelo. Siempre quedará contigo, estoy seguro.
ResponEliminaEsto es un llamamiento a mi señora para que haga un hueco en su agenda y actualice el blog. Te espero aaaansiosa!!! ;))
ResponElimina